La normativa de la Unió Europea estableix que al 2035 només el 10% dels residus generats en els països de la Unió podran acabar a l’abocador. La necessitat que els països membres s’hagin d’adaptar a aquestes normatives està fent que estiguin adoptant noves estratègies de producció i consum amb les que buscaran reduir la generació de residus i les emissions contaminants. Un exemple d’aquestes estratègies és l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular.

Javier Chacón, el director general de Biodiversitat i Qualitat Ambiental del Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO), ha anunciat que l‘Estratègia Espanyola d’Economia Circular està a punt d’aprovar-se.

L’Estratègia Espanyola d’Economia Circular.

L’Estratègia Espanyola d’Economia Circular part dels principis de l’Estratègia Europea però tindrà en compte les característiques del sector productiu espanyol. Aquesta iniciativa ha estat dissenyada pel Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, i pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat, juntament amb altres departaments i administracions.

Com la majoria d’estratègies d’aquest tipus, l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular compta amb un primer “Pla d’Acció” de 70 actuacions enfocades als següents cinc sectors prioritaris:

• Construcció.
• Agroalimentació.
• Indústria.
• Béns de consum.
• Turisme.

Sent els eixos d’actuació, els següents:

• La producció i el disseny.
• El consum.
• El mercat de matèries primeres secundàries.
• La reutilització de l’aigua.
• La recerca, innovació i competitivitat.
• La sensibilització i participació.
• L’ocupació i la formació.

A més d’aquest “Pla d’Acció” l’estratègia fa una clara aposta per la compra pública verda, per la innovació tecnològica del procés de producció, el Sistema Comunitari de Gestió i Auditoria Mediambientals (EMAS) i l’ús de l’etiqueta ecològica europea. A més, posa especial èmfasi en l’ecodisseny.

L’Estratègia d’Economia Circular a les CCAA.

Per tal d’optimitzar i facilitar la implementació d’aquest tipus d’estratègies, algunes de les comunitats autònomes d’Espanya opten per desenvolupar les seves pròpies estratègies encara més adaptades a les seves característiques de producció i de consum. Catalunya i Euskadi són un exemple d’això, amb sengles estratègies a les quals dedicarem un post propi.